Cós petit

Un cós tan petit on no caben més quexalades

on no queda lloc per una punyalada més

tremolossa de sentiments perduts

d'abrassades poc amorosses

de sonriures caducs

pel temps que ja no torna i

que a ningú importa...

I la lluïta per recuperar,

per tornar a ser el qu'era

cansa tan

que l'ànima es recent

una i un'altra vegada

i es revolca per terra con si fòs un no rés

una deixalla rovellada

que a ningú importa...

L'Amic

L'amic és aquell amb qui ets sents cómoda

explican totes les teves inquietuts i les teves temors

compartir l'alegría de una mirada

i el sonriure com un nen petit

i a pesar de la força que l'amistat comporta

massa vegades es fesfà com un núvol llum al infinit

i et sentes buïda, com arrastran una pesada carga

amb un dól al cor que no et deixa estar alegre i plena

és com aquella barca que poc a poc desapareix a la ratlla on es parteix l'horitzor

i rés torna a ser com abans

tot un seguit de contradiccions

un tornar a començar descalça

recullin els trossets que han quedat

per ser única i capaç de lluïtar sola

sense el seu cosól