Vull mirar-me als ulls

si a cas més dins encara

mirar i ser mirada.

No sóc una dona qualsevol

sóc fràgil, tendre

però a la vegada una fera.

Lluitadora, visceral

plena de contradiccions

d'il·lusions sense final.

Senzilla, conformada en una carícia propera

però sempre sincera

confiada, seductora.

Però mai enganyosa

que volies de mi?

que fos la teva confident?.

No sóc “alcahueta”, ni la Celestina que busques

vull ser estimada, desitjada

com si fos l’única dona

que poguesses trobar en aquest planeta.

I ara aquest sentiment es trenca

dona pas al desconsol

a l'abandó

al desinterès.

I com fa mal

i aquet mal el recordo tan proper

per altres lluites perdudes

més allà dels llençols dolços

i de l’aroma del desitj.

Et Prego home, l'home que fins ara

em donava el que jo volia

que surtis ja del lloc on estàs.

Fuig, ben llum de mi

sols portes misèria i plors a la meva vida

l’alegria ha segut fràgil

tant, con la teva mirada encesa de desitj...