Voldria dir-te que estic bé

que la ferida no es tal

que ni a la cara ni al cos ha fet mal

que l'ànima està sencera com sempre

però, et mentiria

estic dolguda

per això he fugit

per no rebre mai més

la gelor de les teves paraules

el rebuig de la meva companyia

i ara sola escrivint tota la meva pena

dins de la ignorància

et recordo

i penso amb els bons moments

els que tu acabaves trencan

i jo fer malbé...

desprès del dolor, vodría perdonar-te

perdonar-me a mi mateixa

per fer-me tan de mal

quan tu ja m'avisaves

però tu saps com de sola hem sento

que canviaves el meu món amb tan sols una trucada

un sopar, un brindis i un desig...

quan la calma torni

intentaré no perdre la teva amistat

sé perfectament el que has significat

i a pesar del trencament

per mi importaràs igualment