Damunt de més amunt

Fa un dia clar
el vent bufa com si fos qualsevol dia d'hivern
però rés es el que pareix
estem al limit de la primavera
demà, l'estiu ens toca a la porta
i es fan tan llargs els dies
que penso que en un tacar i obrir d'ulls
ja es de dia de nou.

Miro per la finestra
pensativa, imaginant noves aventures
noves vivències que vull viure
que vull sentir a la meva pell
com una carícia sua
que et fes tremolar de sentiment
i de joia
el plaer de ser com vull ser
ni més ni menys.

I desprès quasi sense donar-me compte
sento el meu silenci,
la pau desprès de la lluita
en certa manera
és, com tornar a buidar-me
per a omplir-me de nou
sempre menys que l'anterior
quan de cert és que en cada procés
la maleta del viatger es menys i menys
aixi, poc a poc
i quasi a la fi del nostre camí
podem volar, passar fins més amunt dels núvols
dels més densos i blancs
fins els que amenacen tronades
perque no pesem pas més
que la ploma del ocellet
que vola al costat nostre.

Es com un somni
sento imaginàriament la gelo
la velocitat del aire fresc a la cara
els meus braços estan coordinats
i agafem moviment mestres
miro avall
la gent es petita
cada vegada més
i el cel és tan infinit
reconec la meva terra
la que tan estimo
el riu gran
la desembocadura
i tresca'n-ho tot
la meva mar
blava, fosca i amb un raig de turquesa
que ho il·lumina tot.

De cop
noto la presencia d'algú estimat
es el meu fill
part de la meva part
em besa carinyosament i em pregunta no sé què
torno a la realitat
ha segut un petit somni
quasi real.

Un paradís particular

No se si el paradís estar ple de sorra però de ben segur que hi ha una relació, perquè aquí hi ha granets d'ella per tot arreu.
Com amb un somni contradictori, sento veus aprop de mi, és una barreja de llengües estranyes, llunyanes i locals. Unes socarrines, les altres cridaneres. Les primeres plenes de mal.licia, desxifra'n el que els seus asombrats ulls veuen, son homes grans, en grups de dos o tres, la carn al sol, bikinis, tangues i demés.
Les altres, malden sense coneixement: "no et mullis", "no toquis la sorra", son les mares cuidadores dels seus fills, amb ganes de torrar-se al sol i no poder fer res.
Tantes ganes de ser a la platja per desprès tenir que patir de aquesta mena, ai Senyor!!
I jo, tan tranquil.leta, gitadeta a la meva tovallola blava, sentin-ho tot, pleneta de crema anti-cremades, una contradicció, dic jo: anem a la platja a posar-nos morenes o no?.
La mare crida, la nena l'hi parla, però pareix que rés és més important que la coversa que manté pel seu mòbil. Cansadeta, fa el que vol sense comptar amb la seva atenció. No hi ha comunicació, de ben segur que també elles, parlen diferent.
Em dono compte, al obrir una mica els ulls, a través de les meves ulleres de sol, que passejant per la platja els grups de gent van amunt i avall, elles parlant de dietes miraculoses, ells de la copa de futbol o de com les dones no tenen vergonya en posar-se d'aquelles maneres, ocupen el seu temps tan bé com saben, una mica negat es cert. Practiquen el seu esport preferit, "dos per un"!!, diria el cridaner del mercat ambulant, mestres les cames exerciten refrescades per l'aigua salada, la llengua, no para, que si aixo, que si allò. Crec que si no passen per el xiriguit acabaran de segur amb una bona secor de boca.
De ves en quant, una parelleta en cara de ser el primer cap de setmana junts i per aixo tant excitant, en fi, embovats un del altre.
És un dia de platja, ple de plaer, desprès de posar-me com una gambeta de vermella, recolliré les coses i diré adéu al meu paradís particular. Fins un altre dia de sol.