QUE IMPORTANT ÉS TENIR AMICS

Que important és tenir amics
Hi havia una vegada en un Poblet a la muntanya una velleta que vivia tota sola en una caseta al bosc, envoltada d’animalets.
Un dia la Marieta es va posar malalta i es trobava molt soleta. Fins que va arribar el carter Pepot.
Bon dia Marieta! Com és que estàs tan tristota?
Ai Pepot! Si sapiguses el malament que en trobo.
Que’t passa?
Que fa uns quants dies que em fa mal la panxeta i he perdut la gana.
Tranquil•la jo trobaré la solució.
El carter va marxar i la Marieta l’hi va dir adéu.
El Pepot va sortir com un llam cap al castell amb vivien els Reis del bosc-
Bon dia Majestats!
Bon dia, quines novetats ens portes?
No molt bones.
Dons que passa?
Sabeu la Marieta?, pobra!...està molt malalteta.
Nosaltres la podem ajudar, coneixem al Gran Follet del Bosc, que té tots el remeis per l’ànima i el cos.
El Gran Follet v’ anar al castell com tots els dies.
Bon dia Majestats!
Bon dia, t’estàvem esperant per a resoldre un problema molt important.
En que us puc ajudar?
Saps la Marieta que viu al bosc?, el carter Pepot ens ha dit que no es trobava gens bé i tu la pots ajudar.
Dons no patiu que de seguida sóc allí.
I en un obrir i tancar d’ulls el Follet apareix davant de la caseta de la Marieta.
Què et porta per aquí Gran Follet del Bosc?
M’han dit que no et trobaves bé i jo t’ajudaré.
El Follet l’hi va donar la fruita de l'arbre de la salut i la Marieta es v a posar bona al moment.
Oh! Moltes gràcies, m’has curat!

ENCUENTROS 1

Encuentros



Y si por algún motivo mi vida cambio por las circunstancias del momento nada en mi interior había cambiado, parecía que toda la mierda, toda la rabia, toda la tempestad de afuera no pudiera traspasar la coraza que había creado para defenderme y disfrutar de mi paz interior. A veces me creía insensible, falta de emociones, de sentimientos, pero...interiorizando me sentía viva, eso era, para mí lo que verdaderamente me importaba.
Refugiarme en mi se había convertido en una rutina, la evasión que necesitaba día tras día pera afrontar las penurias de aquella situación. Pero, la vida tiene esas cosas y pronto aprendí que saber vivirlas inteligentemente y mentalmente lúcida sería a todo caso, mi tabla de salvación, la mano amiga que impide caer por el precipicio, envolverte en la más tremenda locura, eso era yo, yo misma afrontando todo lo que se me echaba encima a cada paso que daba y sin motivo aparente, solo el simple capricho de un destino que despreciaba y que sabía, no merecía.

I tanmateix, Lluís LLach

I tanmateix la gent se'n va per sempre més,
deixant un regust amarg pels espais de l'ànima,
així aprenem que en viure anem morint
i ens corprèn que aquesta llei sigui tan certa.
Ai, amor, si per amor pogués fugir d'aquí
fins aquell meu paradís de ribes serenes,
tornaria a obrir amb plenitud les ales blanques del demà
per sempre més... per sempre més amb tu.

Així doncs, buido les maletes per a l'adéu,
desfaig els pobres cabdells que a la terra em lliguen,
viuré mirant-te els ulls, que solament
és en ells que puc gaudir del gest de viure.
Ai, amor, si per amor pogués tornar a sentir
la forta passió i la pell de tantes absències,
tornaria a obrir amb lenta plenitud les ales del demà
per sempre més... per sempre més amb tu.

Tot el que et dic no té sentit si sóc dempeus
però és clar com la llum del mar quan meno la barca,
jo vinc d'un món de gestes i naufragis
i m'agrada si el meu cant commou l'oratge.
Ai, amor, si per amor pogués deixar-ho tot,
cremant tots els meus ahirs per tornar a renéixer,
obriria amb lenta plenitud les ales blanques del demà
per sempre més... per sempre més amb tu.