domingo, 29 de enero de 2012


La ventana

Dentro de unas paredes sin vida
ella abre sus brazos
para inundar con su mágica luz
toda la estancia
unos ojos cansados de mirar
se pierden a través de su marco
gastado de madera oscura
han dejado de mirar más allá
de la raya donde se pierde el horizonte
pero ella sigue allí
paciente cual soldado en su garita
dispuesta a dar vida
a ofrecer su mejor luz y energía
solo basta ponerle atención
dejarse llevar por sus imágenes
siempre vivas, llenas de movimiento
a veces transmite el dolor de una lluvia suave
y otras, el radiante y cegador calor
de un Sol despiadado.
Ignorada tras unas roídas cortinas
que hace años eran de un color azul
más azul que el mismo mar
sigue paciente y muda
guardando los recuerdos
de quien allí vivió intensamente
las más bellas emociones
recuerda todo, pero
calla todo.
Discreta, complaciente...
la ventana, mi ventana.

sábado, 7 de enero de 2012



Estic nua davant del mirall
amb la mirada gèlida
busco el punt mig
on es troba el meu cor
miticulossament
el veig bategar
dins del meu pit,
entre les costelles
tant precís com un rellotge suís,
em dóna vida
i, ara jo morta...
no la vull
voldria arrancar-lo
sentí que’s trenca i
per fi, deixa de fer “tic-toc”
però ell, cruel continua el seu só
tranquil, sufocat pel meu cos.
A poc a poc em dono compte
els meus ulls tenen llum
la boca es humida
les galtes simulen ser
dues roses enceses de foc
i jo, vull morir
el meu cos, tot en peça
no em deixa
pareix mentida!!
Sense força per fer res més
m’abandono
em deixo porta per ell
i, continuo respirant.

jueves, 5 de enero de 2012






Fa un dia net
el cel es... tan blau cel
tant, que pareix pintat
es al•legre, lluminós
els arbres alts el retallant
de puntetes verdes quasi negres
estem al hivert!!
Però no és avui un dia trist
aquesta nit és nit de Reis
però de Reis Mags
d’aquells que porten un somriure ben gran
a les carones dels nens,
petits i grans.
Avui es un dia clar, tranquil
es el dia de la màgia
la nit dels Reis d’Orient.